El Salt (Alcoi)
Aquest jaciment arqueològic es trova a Alcoi a la zona del riu
Polop-Barxell. Es trova junt a un salt topogràfic de més de 100 metres que
separa una petita vall penjant. S’ubica a una zona abrupta de muntanyes a
l’àrea Penibètica Alacantina.Es tracta d’un assentament a l’aire lliure en el que un grup de neandertals va aprofitar per al seu emplaçament en una lleugera cubeta en localització Nord-Est. Sobre aquesta i en l’abrig de la gran paret es van desenvolupar successives ocupacions, de les quals sols s’ha conservat una superfície d’uns 100 m2. Els afloraments hídrics deurien se l’element decisiu a l’hora d’explicar la seua elecció com assentament. El caràcter de la sedimentació, la gran concentració de llars plans i en cubeta, configurant estructures simples i complexes o el desenvolupament d’activitats diversificades per a la subsistència, indueixen a pensar que El Salt fou un hàbitat humà estable i recurrent.
El jaciments d’ El Salt conserva un enclavament
prestigiós, situat en una àrea de manifestada accessibilitat a quefers
diversos, adequats per a la captació de recursos abundants i variats
(cinegètics, vegetals, hídrics, matèries primes lítiques, etc.). Aquesta
diversitat respon a un dels patrons distintius dels denominats «campaments
base» dels grups caçadors-recol·lectors mustrienses.
El període de major intensitat d’ocupació es registra en els nivells XI i IX. Apareixen un gran volum de restes d’origen antròpic englobat en la sedimentació, així com en la composició, varietat i abundància de registre faunístic, el qual està integrat per una forta representació de cavall, cérvol i cabra salvatge, amb una presencia de conill significativa que mostra evidències importants de consum humà. En els nivells VIII i VII, per el contrari, s’observa una major presència de restes de conill i una notable reducció de la megefauna.
Com a mena de conclusió podem considerar El Salt com un dels jaciments clau del Paleolític Mitjà peninsular. El Salt posa de manifest unes estratègies de control de les matèries primes litològiques i un sistema de producció lítica, propis de la població neandertaliana, que en este àmbit s’inscriu en les coordenades culturals tradicionals del «Musteriense Charentiense», i que, des d’una perspectiva actualitzada, s’emmarquen en el Mètode Levallois.
El període de major intensitat d’ocupació es registra en els nivells XI i IX. Apareixen un gran volum de restes d’origen antròpic englobat en la sedimentació, així com en la composició, varietat i abundància de registre faunístic, el qual està integrat per una forta representació de cavall, cérvol i cabra salvatge, amb una presencia de conill significativa que mostra evidències importants de consum humà. En els nivells VIII i VII, per el contrari, s’observa una major presència de restes de conill i una notable reducció de la megefauna.
Com a mena de conclusió podem considerar El Salt com un dels jaciments clau del Paleolític Mitjà peninsular. El Salt posa de manifest unes estratègies de control de les matèries primes litològiques i un sistema de producció lítica, propis de la població neandertaliana, que en este àmbit s’inscriu en les coordenades culturals tradicionals del «Musteriense Charentiense», i que, des d’una perspectiva actualitzada, s’emmarquen en el Mètode Levallois.
L’Abric
del Pastor (Alcoi)
A
l’interior del Baranc del Sint, a la Serra de Mariola, ens trobem amb un abric
que va servir de cova d’habitatge durant part del Paleolític Mitjà, entre fa
60.000 i 40.000. Els pobladors d’aquest van ser Neandertals, van viure de la
cacera i la recol·lecta de fruits i el seu àmbit d’acció i ocupació del
territori, segons els vestigis, va ser el de la Mariola i les actual als comarques
del Comtat i l’Alcoià .
La
localització -a l’interior d’un barranc de la Serra de Mariola (extensió
llevantina de la serralades bètiques- és abrupta, muntanyenca i plena de
desnivells. Es troba molt propera al, també del Musteriense, jaciment del Salt
(Alcoi) tot i que els estudis recents (Hernández, 2011) apunten que el poblat
humà situat a l’abric del Pastor pot ser previ. Aquest jaciment és de
dimensions reduïdes, menor que el Salt, fet que apunta a la possibilitat de que
els primers neandertals van conviure en grups més reduïts.
Pel que
fa als vestigis materials, en concret al sílex, observen que la majoria
provenen d’un aprofitament del sílex local (el 90%).
L’Abric
del Pastor va se excavat als anys 50 per l’erudit Mario Brotons. Aquest arqueòleg
ja va catalogar moltes de les restes materials i va apuntar a la procedència de
pobladors del Neolític. L’any 2006 investigadors de la Universitat de La Laguna
van reprendre les excavacions del jaciment. Un dels codirectors del projecte,
Cristo Hernández, apunta a que d’aquest reduït jaciment es poden extraure
diferents conclusions: va ser habitat per grups petits, recol·lectaven per la
zona, capturaven cabres o tortugues de l’àrea, eren poblacions itinerants i,
tot i no saber la datació exacta, va ser un període fred.
COVA BENEITO (Muro d’Alcoi)
Els vestigis i estudis que se’n deriven d’aquests primers han afirmat que la Cova Beneito fou un lloc d’habitatge per als pobladors del Paleolític. L’estudi dels seus sediments està dividit en dotze nivells, tanmateix nosaltres sols ens centrarem en els nivells X – XI – XII, els quals corresponen a la indústria musteriense.
El Nivell XII està format per una litologia calcària i els cantons
apareixen arredonits amb una alteració superficial. Afirmem, per tant,
l’existència d’una indústria lítica important. També apareixen unes concrecions
carbonatades amb fragments de grava i partícules fines. En el Nivell XI apareix
un despreniment zenital, aquest fet influirà als pobladors vinents. Les
característiques són iguals que les del Nivell XII. El Nivell X és el primer
afectat pel despreniment, no obstant això aprofitaran la roca caiguda per
desenvolupar els seus utensilis. Apareix una línia de llar («línea de hogar») a
376 cm de profunditat. En els tres nivells apareixen una abundant indústria
lítica i òssia.La Cova Beneito està localitzada en el terme municipal de Muro d’Alcoi en la vall lateral del riu Serpis. Des del jaciment es pot controlar la vall principal, una plana oberta de 400 metres d’altitud, la zona boscosa intermèdia i mitja muntanya. Aquest enclavament s’ubica en la vessant sud de la Serra del Benicadell (estructura muntanyosa del prebètic valencià) i la Serra Mariola. Entre ambdós massissos calcaris s’obri una vall estreta i abrupta caracteritzada pel pas del riu d’Agres que desemboca en el riu Serpis. D’aquesta manera tots els jaciments de la zona estan connectats, facilitant la seua convivència o els seus desacords.
El clima ha pogut ser estudiat després del resultat dels depòsits sedimentaris, units a l’espectre pol·línic del registre i les dades de la fauna. Amb tot aquest conglomerat podem esbossar el clima desenvolupat i el que provoca en els grups humans. En els Nivells XI – XII hi han unes condicions climàtiques suaus i humides; els boscos estan compostos per pins, encara que es veuen desplaçats per les carrasques gràcies a la major pluviometria que s’experimenta. En el Nivell X s’inicia una degradació ambiental que s’allargarà fins els Nivell V. Les zones esdevenen en localitzacions fredes i seques. La vegetació de la zona, com ja hem introduït, està caracteritzada pels boscos de Pinus, abundància de Quercus i Olea, i la presència de Phillyrea i Myrtus. Aquesta fauna ens diu que no és el mateix clima que el registrat al cim del Penyagolosa o el Racó d’Ademús (Serra Calderona).
L’estratègia d’ocupació del territori està caracteritzat per la zona en el qual està situat. Pel que sabem, la Cova en les dates en les quals estem movent-se, tendria una grandària superior a la que trobem avui; Els despreniments, com l’experimentat en els Nivell XI – X, són una de les conseqüències per les quals avui trobem la mida reduïda. En l’època del musteriense trobem que la zona està intensament habitada; no passa el mateix en dates pròximes al Paleolític Superior, ja que s’ha afirmat que pareix
una zona marginal. La funció del jaciment és clar, gràcies al seu entorn elevat podem afirmar que la funció principal és de vigilància. Tanmateix, també té una funció pràctica més enllà de vigilar; la Cova Beneito està connectada en tres zones de caça. La zona del riu Serpis proporciona els cavalls; la Vall d’Agres aporta els cérvols i la Serra Mariola i Montcabrer la caça de cabres salvatges. També provenia als seus habitants d’aigua, gràcies als llocs aigualosos propers. Els afloraments de matèries primes (sílex, roca calcària, plaquetes d’arenisca, ocre, oligist...) connectava als jaciments de la zona, parlem dels habitants de la Cova Polop, l’Abric del Pastor, el Salt...
Els vestigis que s’han trobat en la zona relacionen als habitants de la Cova Penelles i la Cova Polop amb les protagonistes de la Cova Beneito ja que s’han trobat abundants osques, denticulats i rescadores. En els Nivells XI – XII s’ha observat que les rescadores van perdent importància respecte als abundants osques i denticulats. Mentre que en el Nivell X les rescadores segueixen perdent importància envers de l’aparició dels pseudelavallois i els ganivets de dors. Podem afirmar que els instruments passen de tallar i raspar a roure, d’aquesta manera s’entenen els nombrosos desmembraments dels animals que s’han trobat a la Cova.
L’estat de la investigació és bona i innovadora. Al llarg dels últims anys s’han publicat diversos articles sobre el jaciment. Treballen des de 1980 diferents especialistes en la matèria, des de fotògrafs i dibuixants, fins especialistes en tecnologia lítica, sedimentologia i palinologia, entre molts altres.
Com a mena de conclusió afirmem que la Cova Beneito fou un bon lloc d’habitatge per als primers pobladors. Té un espai ben delimitat per les muntanyes, les valls i els rius. Domina un ecosistema ampli entre dites valls i la muntanya. Te afloraments d’aigua, bones matèries primeres i caça al llarg i ample de la seua zona per cobrir les necessitats vitals dels grups instal·lats.
Cova Penelles
(Penelles, El Comtat)
El jaciment de la Cova
de Penelles es trova a la zona meriodonal del País Valencià, concretament a la
comarca del Comtat. Aquest es trova pròxim a l’alqueria de Penella, al termini
municipal de Cocentaina. La seva altitud respecte el nivell del mar es d’uns
660 metres. Aquest jaciment s’inicia als peus de la ‘Sierra de Odonches’ sobre
la seva vertent N.E. Les restes d’aquests jacimentent aparegueren entre els
punts kilomètrics 38,300 i 38,900. Els abancalaments comencen als peus de la
serra i descendeixen progresivament formant una suau baixada en pendent.
Geològicament parlant es creu que aquests abancalaments estan fets sobre
nivells més superficials. Aquestes formacions són molt típiques al paisatge
alacantí.A tots els bancals prospectats s’han observat les següents caracterísitiques:
- Les matèries primeres foren escollides selectivament perquè s’ha observat que els cantons rodats de calisa són més abundants que els de sílex.
- La matriu observada en la que apareix el sílex ha sigut fins el momento sempre sobre cantó rodat i sobre renyó.
- Sobre qualsevol bancal prospectat podem trovar sempre les següents proporcions (variant molt poc) ‘relatives’ industrials: una presència de matèria bruta abundant; dominí absolut de llesques discoidals i irregulars; una baixa presencia de nuclis amb extrancions laminars. També es poden trovar productes de talla sense cap transformació.
